Un dilluns qualsevol?
Arriba un nou personatge a El Tatano! És en Bru, un nen de cinc anys. Ell mateix ens presenta els membres de la seva família!
El Tatano 241
En Bru i companyia
Text: Mercè Anguera
Il·lustració: Màriam Ben-Arab
En Bru ens presenta la nova família d’El Tatano!
1
En Bru
Soc en Bru i em penso que ja soc gran: només em falten onze mesos per a tenir sis anys! M’agrada jugar, dibuixar, llegir i descansar, i quan he acabat, tornar a començar!
2
La Duna
La Duna és la meva germana gran. És llesta i atrevida perquè ja té onze anys. Tot el que diu, pensa i fa és emocionant; potser és per això que l’estimo tant.
3
El Pastanaga
El Pastanaga és el nostre gos i un amic meravellós. Gairebé sempre està content i mai no es porta malament.
4
L’avi
Aquest és l’avi. Ens fa de cangur i ens regala paraules que són com un conjur: llamàntol, ventijol, lluerna, capsigrany… Quan ell te les explica, no tenen res d’estrany!
5
El pare
El pare, d’idiomes, en sap un niu: els entén tots, els parla i els escriu. Fa traduccions i feineja sense parar, no té gaire estona per a descansar.
6
La mare
La mare funciona a gran velocitat, i tot el que s’espatlla, ho sap arreglar. És llesta i eixerida, li agrada xerrar. I a la panxa hi porta un tresor amagat.
Benvinguts!
Ara que ja coneixeu en Bru i companyia, pareu molta atenció, tataners! Comença l’aventura…
Un dilluns qualsevol?
Un dilluns qualsevol, a casa, no sentim cap soroll: ni la ventada ni el despertador. Som dormilegues de mena. Però, si no ens llevem a l’hora, arribarem tard a l’escola i a la feina. Molt malament!
Sort que la mare s’ha inventat un despertador gall, que sona tan fort que et desperta de cop.
El despertador gall ens ha despertat, però estic de mal humor perquè encara tinc son i aquest vent fort ho embolica tot. Com és que fa tant de vent?
Aviat l’avi ens vindrà a buscar per anar a l’escola i no estaré a punt!
Que complicat és vestir-se quan no estàs despert del tot. A més a més, la Duna no para de dir-me que em posi alguna cosa pesant a la butxaca, per no sortir volant. No vull que se m’emporti el vent!
Encara no hem pogut aturar el despertador gall. L’hem amagat dins un calaix, però molesta igualment.
La llet crema i no em deixen bufar fort, el vent ha vessat el suc de taronja i la Duna s’ha posat tots els cereals. I no queden magdalenes. Quin dilluns més desastrós!
Sona el timbre? Deu ser l’avi!
L’avi diu que avui ens porta moltes paraules embolicades.
Moltes paraules embolicades? Vol dir paraules difícils?
No! Vol dir que són un regal!
És El Tatano!
I és veritat que està ple de paraules que expliquen tot de coses.
Ara sí que estic despert!
Quan arribi de l’escola, el llegiré.
Finalment, avui no serà un dilluns qualsevol!
