Què és llegir?
Teresa Duran reflexiona sobre l’experiència de llegir i ens explica per què aquesta activitat és tan important per al nostre cervell.
Text: Teresa Duran, autora especialista en literatura infantil i juvenil
Si esteu llegint això, segur que ja en sabeu, de llegir. I segur que també heu sentit a dir moltes vegades que “llegir és molt important”, “llegir ens fa lliures”, “llegir és de savis”, etc. Ara bé, què és llegir?
Segons el diccionari, llegir és: “distingir en un escrit els sons figurats per les lletres”. I hi afegeix: “distingir, interpretar, allò que és figurat per qualssevol signes gràfics” –perquè no s’ha d’oblidar que les lletres són signes gràfics; però també ho són les il·lustracions, les emoticones, els senyals de trànsit… Però, per què és tan important?
Ara us en farem cinc cèntims, de tot plegat. Hi ha una colla d’investigadors que s’han dedicat a estudiar i reflexionar sobre la lectura, i un d’ells, el canadenc Gilles Thérien, ens explica que llegir és una activitat mitjançant la qual en el nostre cervell es desencadenen cinc processos simultanis, tots prou importants. Quins són aquests cinc processos?
1. Un procés neurofisiològic
Està molt ben estudiat des de fa segles. El nostre ull es fixa en una cosa: una lletra, una petjada, una flor, etc. I, a través del nervi òptic, envia aquesta imatge al cervell perquè en tingui esment. És a dir, copsa i informa.
2. Un procés cognitiu
Doncs a partir d’aquí la imatge que ha captat l’ull és processada pel cervell gràcies sobretot a la nostra capacitat de memòria. Si ara mateix veieu aquest mot, la vostra memòria ha recordat el so que correspon al grafisme m, el que correspon al grafisme o i el que correspon al grafisme t. És allò que deia el diccionari: establir una correlació entre el signe alfabètic i el so. Això ara us resulta molt fàcil, però els infants menuts passen molt de temps lletrejant fins que els queda ben fixat aquesta mena de “joc de les parelles”! El més probable és que ara mateix no feu aquest procés de dissociació de lletres i sons, sinó que heu vist el mot mot d’un sol cop d’ull i n’heu copsat superràpid no tan sols el so, sinó també el significat. Però, si haguéssim escrit λέξη, com que molt pocs de vosaltres coneixeu l’alfabet grec, no ho hauríeu pogut desxifrar del tot malgrat que hi diu el mateix. Però no ben bé! El mot que hem escrit en grec i que es pronuncia “lèxi”, si ens posem estrictes i precisos, significa “paraula”. I encara que paraula i mot s’equivalen, és a dir, son sinònims, no s’utilitzen en les mateixes circumstàncies. Per exemple: diem més sovint mots encreuats que no pas paraules encreuades, oi? I com que estem parlant rigorosament, us donem la nostra paraula d’honor –i no pas el nostre mot d’honor!– que tot el que hem dit fins ara i el que vindrà és veritat de la bona. De debò.
3. Un procés afectiu
Tot llegint, al nostre cervell s’hi desencadenen també una sèrie d’emocions i sentiments, sobretot si estem llegint una narració o un poema que ens toca la fibra. Ens creix per dins un afecte real per aquell personatge, per aquella manera de descriure un paisatge o una situació entranyable, o per aquella il·lustració… És a dir, ens en fem amics. Ens agrada la seva manera de ser o d’actuar o de dir… encara que no puguem trobar-nos mai prenent una orxata plegats o anant junts de passeig, perquè el text és impalpable i nosaltres som de carn i ossos. Però també el sentiment d’amistat és impalpable! S’estableix un vincle afectiu entre el text i cadascú de nosaltres. Riem quan ens fa riure i patim quan ens fa patir, com passa amb els amics de bo de bo. El cert és que, si ens ha agradat aquell text, el recomanarem als nostres companys, i procurarem que també n’esdevinguin amics, que aquell text passi a formar part de la nostra colla…
4. Un procés valoratiu
Mentre llegim un text, el cervell va analitzant allò que hi diu. Anem distingint si allò cal classificar-ho com una novel·la, com un poema, com un diàleg, etc. Sobretot en l’hemisferi racional del nostre cervell, la recepció d’aquell text desencadena un procés molt crític respecte a allò que li està comunicant aquell article, aquell llibre, aquella historieta… Tot llegint, valorem, avaluem, sospesem si allò que el text ens comunica és raonable o no, és creïble o no, és just o no. O si ja ho sabíem. O si és avorrit. O si és pesat com un plom. O si ens sembla una estupidesa. També en positiu: si és interessant, si està ben escrit, si és fascinant… Fins i tot quan llegim un relat que figura que va passar l’any de la picor, o un relat de ciència-ficció, o les peripècies d’uns personatges tan fantàstics com els barrufets, el cervell, que no s’oposa pas a la imaginació ni ho ha de fer, ha de trobar versemblants aquelles fantasies. Ha de poder valorar-les per allò que són, perquè el que vol aquell text és comunicar-nos una opció, i plantejar opcions és alliberador.
5. Un procés cultural
I mentre llegim, el nostre cervell suma. Entrecreua. Multiplica. Allò que estem llegint s’afegeix a tot allò que havíem llegit, vist, viscut abans. I hi estableix relacions i en fa transvasaments, de manera que si jo llegeixo la paraula elefant, per exemple, em pot venir al cap tant la imatge que he vist en un reportatge televisiu sobre els animals de la sabana africana com els dibuixos de Babar, perquè d’elefants de bo de bo n’he vist molt pocs. Cada lectura és com una estació de transbord, plena de nexes entre les experiències viscudes, les somiades, les estudiades, les contemplades… De neurona a neurona, aquell text estableix ponts entre els mots que conté i el nostre particular bagatge d’experiències de tot tipus. Al seu torn, aquell text, un cop llegit, quedarà al rebost de les nostres vivències, dins la memòria, discretament però a punt per a enllaçar-se amb la propera novel·la que llegim, pel·lícula que veiem, excursió o conversa que fem, etc. I així ens enriquim, és clar!
El més bo del cas és que aquests cinc processos mentals que duu a terme el nostre cervell quan llegim són simultanis. Es duen a terme tots alhora! I això és raríssim.
Normalment, les persones podem dur a terme dues o tres activitats simultàniament. Per exemple: en una excursió podem cantar mentre caminem i mentre mirem bé on posem els peus; o bé a casa podem escoltar la ràdio mentre batem uns ous i vigilem si l’oli de la paella ja és prou calent per a fer una truita. Però llegir desencadena no una, ni dues, ni tres activitats alhora, sinó cinc!
Cal dir que això de llegir només ho saben fer les persones. Som l’única espècie sobre la terra que ho sap fer. Altres espècies vives ens superen en moltes altres activitats, com per exemple els ocells o les mosques, que saben volar. D’acord, cada espècie té les seves prerrogatives i peculiaritats, i nosaltres tenim la de poder i saber llegir, ves!
