I jo, què puc fer per la pau?

Potser molts teniu ganes d’actuar, de queixar-vos, de moure-us perquè canviï tot plegat. Aprofitant que el 30 de gener celebreu el Dia Escolar de la No-violència i la Pau, aquí teniu algunes idees que potser us inspiraran.

Encara que el que fem a l’hora del pati no canviarà el món, sí que pot canviar la manera com el veiem. I això ja és important! Fixem-nos com parlem amb els altres i què en diem. I com ens demanem les coses, com escoltem les idees dels altres… De vegades els conflictes venen de no sentir-se escoltat!

L’Acacia, una nena nord-americana, quan tenia deu anys va demanar a la directora de l’escola si podia posar un “banc de l’amistat” al pati. Ella, pel seu físic, sempre havia rebut paraules i accions lletges, i va pensar que estaria molt bé que, qui se sentís sol o trist, es pogués asseure al banc i rebre l’amistat dels altres. La idea del seu banc s’ha escampat per moltes escoles del món… Potser fins i tot per la vostra!

Si a l’escola hi ha algun tema que us preocupa, comuniqueu-lo a l’assamblea de classe per generar un debat, per buscar solucions entre tots. Potser hi ha coses que els mestres no poden canviar, però us poden ajudar a fer arribar la vostra opinió al districte del barri o a l’Ajuntament. Feu cartells, activitats, que se’n parli i us escoltin!

La Greta, quan tenia onze anys, va començar una vaga escolar en solitari. Seia hores i hores davant de l’edifici del Govern del seu país, Suècia, amb un cartell contra el canvi climàtic. La seva acció va cridar l’atenció d’altres persones, que s’hi van afegir. I es va fer tan coneguda que va anar a fer un discurs a les Nacions Unides. I tenia solament setze anys! Des de llavors no ha parat de fer activisme per les causes que la preocupen.

Des de l’escola, l’Ajuntament… s’organitzen activitats i accions on podeu participar. Recollides de roba, aliments i material per enviar a llocs on hi ha conflictes; tallers per a parlar de la guerra i la pau… Encara que no ho veieu, hi ha molta gent que ajuda altres persones, i moltes associacions i ONG que ens poden orientar i dir què podem fer.

Un dia en Mohamad va participar en un taller que s’organitzava a la seva ciutat, a Síria, per a jugar amb nens dels països veïns que fugien de la guerra. El més fortés que poc després ell es va convertir en refugiat quan va haver de marxar al Líban. Allà, amb l’ajuda dels seus pares va muntar, primer en una tenda de campanya, una escola perquè els nens refugiats com ell poguessin fer amics i continuar aprenent coses noves.