Treballar per la pau
L’Organizació de les Nacions Unides va néixer amb l’objectiu de preservar la pau. I ara, com estem? Què ha de fer en aquests moments?
Cavall Fort 1524
L’article
Text: Jordi Armadans
Il·lustració: Arnau Ferrer
La feina de les Nacions Unides
Fa vuitanta anys es va crear l’Organització de les Nacions Unides, coneguda també com ONU. Per què? Què és? Quins són els seus objectius? Com funciona? Ha estat útil?
Un moment devastador
Entre el 1939 i el 1945 el món va experimentar uns fets terribles: la Segona Guerra Mundial, que va provocar un grau de destrucció i pèrdua de vides humanes esgarrifós, l’espantós holocaust nazi dels jueus i les devastadores bombes nuclears sobre Hiroshima i Nagasaki.
Això va passar perquè es van sumar dues coses: una tecnologia molt desenvolupada i la deshumanització (fer que les persones ja no es veiessin com a humans, sinó com si fossin éssers sense cap valor). La capacitat de destrucció va arribar a uns nivells que no s’havien vist mai.
Amb la voluntat d’evitar més capítols de destrucció en el futur, el món va decidir reaccionar. I es va impulsar l’ONU, un espai on es poguessin trobar tots els països i treballar plegats per a mantenir i preservar la pau, evitar l’horror de la guerra, promoure la dignitat humana i els drets humans, fomentar la cooperació internacional i millorar les condicions de vida de persones i pobles.
Què és l’ONU?
L’ONU no és una organització. És una extensa família d’organitzacions i institucions vinculades. Què hi trobem?
L’Assemblea General
Hi ha tots els països membres.
El Consell de Seguretat
Està format per 15 països (5 de manera permanent i 10 més que van canviant). És com l’equip d’emergència de les Nacions Unides. Es reuneix quan hi ha crisis i guerres, imposa sancions, etc.
Organismes vinculats
Fan una feina important en molts àmbits diferents, com per exemple:
- UNICEF: Protecció de la infància
- ACNUR: Atenció a les persones refugiades
- OMS: Impuls de la salut
- UNESCO: Promoció de l’educació, la ciència i la cultura
- FAO: Millora de la seguretat alimentària per a mirar de garantir que tothom pugui menjar
50 països van fundar les Nacions Unides.
150 països ja en formarien part al cap de quaranta anys.
Avui està formada per 193 països, gairebé tots els del món!
Una gran aposta: els drets humans
L’ONU ha impulsat i aconseguit moltes fites. Potser una de les més remarcables és la redacció i aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, que es va adoptar el 1948.
I per què és important? Doncs perquè assenyala uns drets mínims als quals tota persona arreu del món té dret a aspirar i reclamar i perquè obliga tots els governs del món a mirar de complir-los, no pas a menystenir-los. Fins i tot quan s’incompleixen, la Declaració dels Drets Humans serveix de guia per a recordar-nos l’horitzó cap al qual ens hem d’encaminar i per a denunciar totes les vulneracions que persisteixen.
I ara, vuitanta anys després, com estem?
Podríem fer una llista llarga de les coses importants que s’han aconseguit en relació amb els drets humans, una de les fites més cabdals que té l’ésser humà! Però és ben cert que els reptes més importants continuen sense tenir solucions del tot: centenars de milions de persones viuen en la pobresa, milions de persones perden la vida cada any per manca d’alimentació, l’aigua potable i els serveis de salut no són accessibles per a molta gent, i es neguen l’educació i la cultura a molta gent jove. El racisme i el masclisme continuen segant molts futurs, i moltes persones són perseguides, empresonades, torturades i discriminades pel seu color de pell, per ser dones, per la seva llengua, per la seva religió, per la seva opció sexual o per les seves opinions, idees i creences.
La sala que acull l’Assemblea General, a l’edifici de les Nacions Unides de Nova York, és molt gran: hi han de cabre les delegacions de tots els països i el personal tècnic.
Queda moltíssima feina per fer. I una bona manera d’avançar és que la ciutadania es comprometi a promoure i defensar els drets humans, denunciar que es vulneren aquests drets i exigir que es compleixin.
La guerra és la destrucció absoluta: de vides, de ciutats, de projectes i d’esperances.
Un món en guerra
Si parlem de la pau, la llista de coses per resoldre també és llarga. Sí que és veritat que l’espai de cooperació i diàleg que representa l’ONU ha ajudat a prevenir molts conflictes armats.
També se n’han pogut reconduir d’altres que havien esclatat, gràcies a la negociació i el diàleg.
Però, tot i això, el nombre de guerres ha crescut al món en els darrers anys i ha generat un gran impacte en centenars de milions de persones.
Quanta guerra, encara
Malauradament, us podríem esmentar moltes guerres que hi ha en aquest moment. Però anomenarem les més terribles actualment. I això ho farem tenint en compte criteris com ara el nombre de morts i de persones desplaçades sobre la població total afectada, el grau i intensitat de destrucció, la durada, i les violacions greus del dret internacional humanitari.
Són, doncs, les de Gaza, Sudan, Ucraïna, Myanmar i República Democràtica del Congo.
Als mitjans hi ha guerres més visibles que d’altres. També hi ha guerres que ens afecten més −per proximitat, interessos o implicació política− que d’altres, però totes les guerres, pels seus terribles impactes humans, ens han de preocupar i ocupar.
Fer que es respecti la llei
Oi que en la nostra societat les persones que incompleixen la llei han de respondre davant de la justícia? Doncs amb els governs hauria de passar el mateix: si un estat no es comporta, incompleix els drets humans, comet un genocidi o ataca un altre país, hauria de retre comptes davant d’una justícia internacional.
Per això cal enfortir les Nacions Unides i promoure, desenvolupar i respectar el Tribunal Internacional de Justícia, que pot jutjar els governs dels països, i el Tribunal Penal Internacional, que pot jutjar líders polítics.
El futur
Som lluny de l’ideal que es tenia quan van fundar les Nacions Unides: estalviar a la gent la barbàrie de la guerra, la pobresa i la manca de drets.
Llavors, com podem avançar cap a un món més just i pacífic? Doncs reclamant a tots els governs que formen part de l’ONU que actuïn amb responsabilitat. Ara hi ha països que es comporten com a delinqüents i que presumeixen de ser-ne. Cal que entre tots els exigim que respectin la llei.
