La colla s’acomiada
La Neus se’n va a viure a Morvià, a prop dels oncles. Per això diu adeu als seus amics… i també diu adeu a El Tatano! La trobarem a faltar!
El Tatano 240
La Neus
Text: Maria Sallés
Il·lustració: Montse Tobella
La família de la Neus va de bòlit: aquest cap de setmana fan la mudança.
Aviat es traslladaran a viure a Morvià, a prop dels oncles, on tindran hort i bosc per a córrer.
–Agustí, on hem deixat el carregador?
–A la capsa vermella? O era a la capsa dels llibres?
–Aquests jocs no hi caben: necessito una altra capsa.
La Neus deixa el tràfec de les capses per una estona; la colla es vol acomiadar de la seva gran amiga. Ella els explica com està.
–Quan vaig saber que ens n’anàvem, em vaig enfadar. Vaig plorar i tot!
–A Morvià podràs anar amb bicicleta a tota castanya –diu en Miquel.
A l’Ibú també se li acudeixen més idees per fer al poble:
–Trepitjaràs moltes basses i faràs curses de cargols!
La trepa vol donar un petit detall a la Neus perquè els tingui molt presents.
Comença l’Arnau.
–Aquesta és la recepta del pastís de poma, el teu preferit.
En Miquel recorda com li agraden els animalons.
–En aquesta capseta hi ha ous de cucs de seda. Quan arribis a Morvià, començaran a sortir les eruguetes. Segur que les cuidaràs molt bé.
Ara és la Rosa qui s’acosta a la Neus.
–Amb la mare hem escrit un conte per a tu. Hi surt el Pinxo!
La Mireia, que és una artista, també ha fet una cosa ben especial.
–Jo he decorat aquesta bossa perquè hi posis tresors.
Només falta l’Ibú.
–Els pares i jo t’hem cosit aquesta samarreta. Si te la poses, serà com una abraçada de la colla!
–Quina sort que tinc, amb tots vosaltres; amb aquests regals, us tindré una mica a prop!
És un moment molt emotiu. S’abracen contents i tristos alhora. Saben que la Neus estarà molt bé al seu nou poble. Però es trobaran a faltar.
–Si envieu fotos a El Tatano, us veuré!
–Bona idea! Tu també ho pots fer! –diu la Rosa.
Avui és el dia en què se’n van. Al cotxe no hi cap ni una agulla. Morvià els espera. La Neus fa l’últim comiat al seu barri, a la seva gent. Diu ben fort:
–Us espero al poble. Anirem a buscar cargols i ens enfilarem als arbres! Adeu, amics!
–Adeu! –criden tots–. Molta sort! Et trobarem a faltar!
